EL MOT SORT

No significa sort encara que ho pugui semblar. El seu origen és probablement preromà. A l’Edat Mitjana s’anomenà Saorte, Saort, Sabort, Sabrot i Suort.
Prové del mot basc Suert que significa pont, així es tractaria de ‘la vall del poble del pont’
Coromines explica que de primer la vila de Sort no existia o bé era tan petita que no importava. La vall estava dominada pel poderós monestir de Gerri, i l’unica cosa que aquest deixava surar al seu costat era la ribera, la vall de Sort amb els nombrosos poblets a banda i banda de la Noguera Pallaresa. I aquí el que comptava era el pont que unia les dues meitats de la vall, l’únic pont important que existia en el tram que s’estén des de Gerri fins a Llavorsí.

RECORREGUT LITERARI PER SORT

Llibres de viatges:

AVILÉS, J. (1993). El Pallars, Aran y Andorra. Notas e impresiones de un viaje (1892). Garsineu Edicions: Tremp

ESPINÀS, J.M. (1999). A peu pel Pallars i la vall d’Aran 1956. Edicions La Campana: Barcelona

CELA, C. J. (1965). Viaje al Pirineo de Lérida. Ediciones Alfaguara: Madrid

LLUÍS, J. (1961). El Meu Pallars. Volum II. Editorial Barcino: Barcelona

THREE, M. (2001). CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix. Columna de viatge: Barcelona