“ (...) D’allà estant, des del fons de la botiga, veig la bonica plaça de Sant Eloi. No em puc estar d’arribar-m’hi per mirar-me-la millor. Allí m’adono que el cobert de casa Xorret encara fa companyia a la reixa de la Presó; una presó tan original, que sembla una gàbia de lleons, i que, afrontada a la porta de la cel•la, permet al pres de prendre el sol a la plaça i de parlar amb tothom que s’acosti a la reixa a les hores de sol. (...)”
“
Segueixo el carrer Major, m’escolo per dessota el portal de Borrella,
i surto a la carretera. M’arribo al pont vell de fusta, que enllaça
el passeig amb la Palissa. Aquest pont fou alçat per travessar les aigües
del segon llit del Noguera. Però avui el llit és sec, puix que
les aigües s’allunyaren fins al vessant de la muntanya de Pernui,
i per això no hi ha perill de desbordaments. Al llit del riu hi ha un
magnífic parc infantil amb gespa i salzes ploraners.
M’encamino al popular passeig de la Palissa. Segueixo la carretera de
Sort a La Seu, on hi ha un pont que travessa el Noguera i que és el tercer
que jo he vist construir per causa de les riuades. (...)”
LLUÍS, J. (1961). El Meu Pallars. Volum II. Editorial Barcino: Barcelona