“ Tinc dues hores d’espera a Sort; a poc a poc, en faig la volta amb la motxilla a l’esquena: recorro el carrer nou i les ruines de la part vella, deixo enrere unes cases modernistes de color crema catalana, algunes maquilllades pels restauradors; escolto el soroll del riu que passa implacable a l’altra banda d’una tanca de ferro; per matar el temps m’assec a l’estació d’autobusos que no és sinó un parell de bancs adossats a una gàbia de vidre i llegeixo un llibre (...)”
THREE, M. (2001). CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix. Columna de viatge: Barcelona