Les editorials convidades d’enguany són:

Fulgencio Pimentel (https://www.fulgenciopimentel.com/)

Fulgencio Pimentel és una editorial independent enfocada a l’edició d’alta qualitat de ficció, novel·la gràfica, poesia, llibre d’art i llibre il·lustrat. La seva política editorial s’ha basat des dels inicis en principis artístics.

Al llarg dels seus quinze anys de camí, la tasca editorial de Fulgencio Pimentel ha rebut diversos premis, entre els quals cal destacar el Premi Fundació Lázaro Galdiano a la qualitat editorial en la categoria de llibres d’art (atorgat pel Govern de Navarra a 2018) i el Segon Premi Nacional als llibres millor editats en categoria infantil (atorgat pel Ministeri de Cultura el 2017 i 2018), el Premi Gràffica 2020, el BolognaRaggazi Award 2020.

–

Editorial Juventut (https://www.editorialjuventud.es/)

L’Editorial Joventut, una empresa familiar i independent. Va néixer fa 100 anys, l’octubre de 1923, a Barcelona. Cent anys després l’editorial s’ha anat adaptant als temps i a les necessitats lectores de cada època, però la il·lusió i el compromís de fer arribar obres de qualitat als lectors romanen immutables.

El 1996 havia editat prop de 10.000 títols en castellà, català i gallec. En el seu fons es compten col·leccions d’expedicions de muntanyisme de John Hunt i de viatges de Thor Heyerdahl; llibres de butxaca; biografies d’Emil Ludwig, Stefan Zweig, Axel Munthe i Hilaire Belloc; edicions populars d’obres de Zane Grey i James Oliver Curwood; novel·la rosa de Rafael Pérez i Pérez, Juan Aguilar Catena i Luisa María Linares. En la seva línia juvenil figuren Les aventures de Tintín i El Club dels Cinc. En català ha publicat les versions dels contes de Grimm (de Riba), i d’Andersen (de Carner), i els àlbums Tintín, d’Hergé.

–

Thule Edicions (https://thuleediciones.com/)

Al segle IV a.C. Píteas de Massàlia va salpar cap a l’oest, més enllà de la columnes d’Heracles, per seguir la ruta de l’ambre i de l’estany. El seu viatge el va portar fins als mars del Nord, fins a l’illa de Thule, on el mar ja no era navegable, perquè es convertia en gel. De tornada, molt pocs historiadors i geògrafs van creure el relat de Píteas i el van qualificar de mentider.

Malgrat això, el nom de Thule i la idea de l’última illa a la fi del món va arrelar a l’imaginari col·lectiu i es va convertir ràpidament en mite literari, tant que de Thule van parlar Virgili i Tasso, entre d’altres.

Thule Edicions pretén ser també l’última illa en els límits del món editorial. Vol ser una editorial que explori nous camins literaris, nous formats i materials d’edició. Una editorial que investigui en les possibilitats que ofereix el disseny com a complement ideal per interpretar i revalorar el text.

En fi, una editorial que es mogui en aquest espai on el món real deixa lloc al món imaginat i fantàstic.

–